La Sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem número 635/2022, de 23 de juny confirma el que ja estableix la Sentència del Ple de la mencionada Sala Segona de 10 de febrer de 2022, i posa llum a un dels problemes que presenta la creixent diversificació i modernització dels vehicles: els patinets elèctrics s’han de considerar ciclomotors, als efectes de l’aplicació els delictes dels articles 379 a 385ter del Codi Penal als seus conductors?

En el cas que ens ocupa, el recurrent va ser condemnat pel Jutjat Penal 4 de Còrdova com a autor criminalment responsable d’un delicte de conducció sense permís per la conducció d’un ciclomotor (conduïa un patinet elèctric) sense casc i sense haver obtingut mai el permís de conducció. El condemnat va recórrer la sentència al·legant que desconeixia que no podia conduir el patinet elèctric sense obtenció de llicència. Tot i això, l’Audiència Provincial de Còrdova va mantenir la condemna, encara que rebaixant-la per apreciar error, afegint als fets provats que el vehicle conduït era un patinet elèctric i que el condemnat desconeixia que necessitava una llicència per conduir-lo.

La Sentència recent del Tribunal Suprem indica que el Reglament General de Vehicles (RD 2822/1998, modificat pel RD 970/2020) defineix separadament els ciclomotors dels vehicles de mobilitat personal (d’ara endavant, VMP). Atesa la definició que s’hi fa de cada tipus de vehicle, la Sala Segona del Tribunal Suprem confirma que els VMP, mentre que realment siguin VMP i no reuneixin les característiques tècniques dels ciclomotors, queden fora de l’àmbit dels delictes contra la seguretat viària; en paraules de la sentència, els VMP “no tenen consideració penal”.

En el cas plantejat, en desconèixer la informació tècnica sobre el patinet conduït, aquest només podia ser classificat com a VMP, atenent la màxima en dret penal d’in dubio pro reo, motiu pel qual el Tribunal Suprem estima el recurs i cassa la sentència recorreguda, absolent el recurrent. Puntualitza finalment la Sentència que l’Audiència de Còrdova hauria d’haver absolt igualment el recurrent en seu d’apel·lació, tenint en compte que no està tipificada una modalitat imprudent, sota error de tipus, del delicte de l’article 384 del Codi Penal, per la qual cosa, si aquest error es va acreditar, fos vencible o invencible, obligava a l’absolució.