La recent sentència del Tribunal Suprem número 1859/2022, de 19 de maig, anul·la la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de València número 63/2020, de 13 de març, que confirmava la sentència absolutòria dictada per l’Audiència Provincial d’Alacant número 10/2019, de 19 de desembre. Aquesta última, dictada en el sí del procediment del Tribunal del Jurat, absolia l’acusat dels delictes d’assassinat i tinença il·lícita d’armes per la mort de la seva sogra el 2016 a causa de múltiples impactes de bala.

La causa que va motivar la interposició el recurs d’apel·lació i posterior recurs de cassació és la violació del dret a la tutela judicial efectiva de les parts acusadores per la defectuosa manera com es va desenvolupar la devolució de l’acta contenint el veredicte del jurat popular, i el seu posterior destrucció.

La Llei Orgànica del Tribunal del Jurat (LOTJ) indica als seus articles 53, 54 i 64 que, una vegada el/la Magistrat/a-Jutge adverteix a l’acta emesa pel jurat un dels defectes taxats a la llei, considerant que l’acta ha de ser retornada per a la seva correcció, s’ha de celebrar una primera audiència de caràcter tècnic, sense la presència del jurat popular, en què el Ministeri Fiscal i les parts exposin la seva conformitat o rebuig amb la decisió de devolució del/la Magistrat/a-Jutge. Amb posterioritat a aquest primer tràmit, cal celebrar una segona audiència amb els membres del jurat per explicar-los el motiu de la devolució del veredicte, sense que en aquest moment processal les parts exposin els seus arguments al jurat, ja que això és objecte de l’audiència anterior.

En el procediment del Tribunal del Jurat que va tenir lloc a l’Audiència Provincial d’Alacant no es van respectar les disposicions esmentades, ja que només es va celebrar una audiència, existint dubtes sobre si les dues establertes per llei es van unir o si simplement es va suprimir la de caràcter tècnic. Fos com fos, el Tribunal Suprem considera que aquest procedir va danyar irremeiablement el dret de defensa del recurrent en la seva vessant material i no únicament formal. El Tribunal Suprem indica que la LOTJ, en plantejar aquestes dues audiències de manera separada, cerca que els membres del Jurat no vegin contaminat el seu judici per l’opinió tècnica que el/la Magistrat/a- Jutge pugui expressar en relació amb els arguments, també tècnics, que les parts haurien de manifestar a la primera audiència.

En relació amb la destrucció de l’acta, la sentència indica que tot el que té lloc al plenari ha d’estar sotmès al principi de publicitat, i que les parts tenien dret a conèixer si la valoració probatòria i la decisió del jurat que incloïa l’acta eren suficients per justificar l’autoria del delicte pel qual s’acusava, per tal que les parts poguessin al·legar allò que creguessin convenient davant la decisió del/la Magistrat/a- Jutge de tornar l’acta.

La sentència, que conté un vot particular, conclou que tot plegat va restringir de forma inequívoca el principi de contradicció, afegint que el discurs justificatiu que es contenia a la sentència recorreguda no superava el cànon de racionalitat i erosionava el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent. Finalment, la sentència dicta que el judici ha de ser repetit amb un nou jurat popular i un nou Magistrat/a-President/a.