Enllacem aquí la sentència de la Sala Segona del Tribunal d’unificació de doctrina en matèria penitenciària el 8 de març de 2019, sentència número 124/2018, de la qual en va ser ponent Pablo Llarena Conde, https://supremo.vlex.es/vid/773753925. Entre d’altres qüestions, el fonament jurídic quart de la sentència es pronuncia sobre si en el moment de resoldre un recurs d’apel·lació sobre permisos de sortida es poden valorar circumstàncies de l’intern que hagin sorgit ex novo durant la tramitació del recurs, o si bé s’han de valorar exclusivament les circumstàncies de l’intern en el moment que la resolució recorreguda es pronuncia sobre el permís que es discuteixi.

A l’apartat primer del fonament jurídic quart, la sentència resol que si bé la regla general ha de ser la de valorar les circumstàncies que regien en el moment en què es va prendre la decisió per part del jutjat a quo, tenint en compte que es tracta d’un règim processal de vigilància penitenciària que ha de vetllar pels drets de l’intern i pel seu adequat retorn a la vida en llibertat, per tal de ser funcionals amb aquest objectiu, podran valorar-se incidències tractamentals de l’intern sobrevingudes durant la tramitació del recurs. Així, la resolució que s’adopti pel tribunal ad quem no serà ni inútil ni extemporània.

A l’apartat segon d’aquest fonament jurídic quart, la sentència també exposa que per tal poder valorar aquestes noves incidències tractamentals, s’hauran de documentar o acreditar de la manera més adequada i s’haurà de garantir la contradicció de les parts.