La Sentència 4625/2021 de la Sala Segona del Tribunal Suprem reitera la doctrina del Tribunal en relació a les proves pericials psicològiques de credibilitat de testimonis de persones adultes: són impertinents i innecessàries quan només versen sobre la credibilitat, ja que és el Tribunal qui, atenent a les regles de racionalitat i la immediació, valorarà les contradiccions que aflorin i determinarà quina és la credibilitat que atorga al testimoni.

Únicament de manera excepcional serà pertinent la pràctica d’aquestes pericials en aquells supòsits en què sigui necessari un coneixement científic per a la valoració de certs aspectes de la personalitat dels testimonis adults, normalment quan hi hagi indicis que la persona declarant té una personalitat patològica. Fins i tot en aquest supòsit, aquest tipus de prova pericial no podrà desplaçar la valoració de la credibilitat dels testimonis, que correspon únicament i exclusiva al Tribunal.

Segons la Sala Segona, diferent és el valor d’aquestes pericials en els casos de testimonis menors, respecte dels quals és preceptiva la intervenció d’experts per a facilitar la seva exploració o declaració, tot i que es tracta d’una mesura majoritàriament enfocada a la seva protecció i no a la valoració de la seva credibilitat.